dimecres, 13 de juny del 2018

SPEEDY CAR



This last term, students of second of ESO have proved their technological abilities building a aero propulsion car. They have done it in Technology subject. The first step was to plan the work. Secondly, they cut all the pieces needed to build the car following the planol. Then, the hardest job consisted putting all the pieces together.Finally, they tested it on the playgroundby doing a race to see which one is faster.
GIDEON OTOO

divendres, 1 de juny del 2018

EL ATRACO

 Com heu vist en les anteriors entrades publicades aquesta és la guanyadora del primer cicle:

 EL ATRACO 

Yo era un simple atracador de poca monta, atracaba a personas por la calle y alguna tienda. Hasta que cometí un error, atraque a un chico adinerado que resultó ser el hijo de “Tony el Sucio”, el capo de la mayor mafia del país. Me encontraron, me apalizaron y me dijeron que les pagase un millón de pavos en dos semanas o me matarían.

Era imposible, no podía conseguir ese dinero en tan poco tiempo , pero me acordé de mi padre, y su banco. Podría atracar en el banco de mi padre, me pasé parte de mi infancia allí, me acuerdo perfectamente de cómo es, dónde está cada cámara la alarma, todo. Pero me faltaba una banda y pensé en mis viejos amigos de los bajos fondos : “Ruso”, huérfano, una pareja lo adoptó para que hiciese de camello a los diez años, Tora, un ex-Yakuza, lo echaron por masacrar a todo su equipo con tan sólo una katana, lo intentaron matar pero no lo consiguieron, Rosa, ex-jefa de la mayor mafia mexicana, disolvió su organización porqué se aburría de no tener rivales y por último, Crest, con dieciséis años entró en los archivos del Área 51, ahora trabaja como jefe de seguridad informática para Estados Unidos.

Era un plan perfecto, hubiese puesto la mano en el fuego a qué saldría bien, y el día llegó.

Estábamos escondidos en una furgoneta, esperando a que Crest nos diese la señal de que había acabado de hackear las cámaras. Al darnos la señal, en un santiamén saltamos de la furgoneta y entramos al banco con arma en mano, el banco era completamente igual, incluso había el mismo guarda de seguridad, al que ‘’Ruso’’ ya había noqueado con la clauta de su AK-47, Rosa contuvo a los civiles con sus revólvers y Tora a los oficinistas con su katana obligándolas a alejarse del bóton de la alarma. Mientras yo ponía la lanza térmica en la puerta de la cámara acorazada, vi como se abría la puerta del despacho y de él salían mi padre y mi hermano, a pesar de ser gemelos, él era mejor en todo, era el hijo perfecto y se llevó toda la atención de nuestro padre cuando éramos pequeños. Los dos, al quitarme la máscara, se quedaron con la boca abierta:-Cría cuervos y te sacarán los ojos, eh papá, no es eso lo que dicen-dije.

Mi padre se puso rápidamente la mano dentro la americana y sin dudar le dispare con mi escopeta, matándolo al instante, cogí mi hermano y lo lleve con los demás rehenes. Al abrirse la cámara acorazada entramos, metimos todo el dinero en bolsas y nos fuimos.

Habíamos conseguido cinco millones, pagué mi deuda con ‘’Tony el Sucio’’ y con la banda sabíamos perfectamente que ese atraco solo fue el comienzo y nos convertimos en los mejores atracadores del país en poco tiempo, se nos unió un montón de gente, como Sidorenko un ex-Spetsnaz y el mejor francotirador del

mundo, todos eran igual de buenos que él. Estoy bastante contento con la vida que he conseguido, nos lo pasamos muy bien en los atracos y ganamos más dinero del que podemos gastar, solo me arrepiento de una cosa, en ese primer atraco en el banco de mi padre, cuando estábamos saliendo del edificio vi la mano de mi padre dentro de la americana y lo que estaba cogiendo no era una pistola, sino un trozo de papel, un trozo de papel que era el único dibujo que le hice de crío, después de dejarles de lado, después de tantos años, él aún guardaba ese dibujo, solo me arrepiento de haber apretado el gatillo, solo de eso.

dimecres, 30 de maig del 2018

La guanyadora en llengua castellana del primer cicle!




Com ja us vam anunciar, en el blog anirem publicant els guanyadors del premis literaris que es van entregar el passat 23 d’abril. Ara us presentem el primer premi en llengua castellana del primer cicle. El guanyador va ser Frank Santiago amb una redacció sobre el sentiment amorós. Com recordeu el requisit que es donava a les bases del concurs era que hi havien d’aparèixer 3 frases fetes, que són les que trobareu en negreta. Esperem que us agradi tant com ens ha agradat a nosaltres!


AMOR

Sé que es un poco precipitado el decírtelo, pero necesito volver a verte, volver a mirarte a los ojos y quedarme con la boca abierta, necesito volver a sentir aquello que tú me dabas con tanta cantidad, leer un “te quiero” en tus labios y saber que me lo dices a mi.

Un pajarito me dijo que no hacía falta pensar tanto en ti, que al fin y al cabo son cosas que pasan y me tengo que acostumbrar a ello, pero al recordarte el pajarito desapareció y lo que más espacio ocupaba en mi mente eras tú.

Y aunque sé que lo nuestro no es posible, yo pondría la mano en el fuego por ti, tiraría la casa por la ventana tratando de encontrar un amor similar al tuyo.

Tus manos son aquellas alas que me faltan para volar, mi hombro sería ese punto de apoyo que tendrías para siempre.

Eres aquel recuerdo que quedará en mi mente grabado, y aunque no te deseo nada malo, espero que algún día te sientas como yo me siento.


Sativa

ANALYSING THE TER



Last Friday, students of 2nd ESO, went to analyse two fountains and the water of the river EL TER in the city of Manlleu in order to check its contamination level.

They left the school at eight o’clock, they went to Font de Tarrés, once there they analyzed the fountain and the water of a little river which was beside. They could observe that the contamination level of the fountain was acceptable but the contamination of the little river was really bad due to the pig slurry of the city.

After, they went to the Font Dels Enamorats to check the state of the river. The final conclusion of the excursion was that the water of the river Ter is clean enough.

GIDEON OTOO
ON TENIM EL NORD?

El dimarts dia 29 de maig vam fer una excursió a Prats de Lluçanès que consistia en una cursa d’orientació dins l'assignatura d’educació física.
La cursa consistia en fer un recorregut per un bosc i trobar diferents fites amb un mapa i una brúixola que ens va donar el professor d’educació física.
Dos grups van aconseguir completar tot el recorregut i arribar a l'última fita!


 


MARC DOT 3rA
BICITER




Ha començat una nova edició del Biciter. En aquest taller arreglen les bicicletes que fem servir a l’institut per anar al Pavelló Municipal de Manlleu a fer Educació Física.

Aquest taller, subvencionat per l’Ajuntament de Manlleu, es fa els dimarts des de les 16h fins a les 18h en un taller al costat del Museu Industrial del Ter. El monitor d’aquest taller es diu Pere, i ve de Barcelona, del taller “Biciclot”.




 

divendres, 25 de maig del 2018

Publiquem els premis de Sant Jordi!

Com sabeu, el passat 23 d’abril vam celebrar la festa literària de l’Institut del Ter. Aquests dies anirem publicant els guanyadors a la nostra pàgina web. Segur que us agradaran molt. Comencem amb el primer premi de llengua catalana del 2n cicle. La guanyadora va ser Gemma Batlle, de 4t B, que va escriure una redacció angoixant sobre una noia obsessionada. El requisit que es donava a les bases del concurs és que hi havien d’aparèixer 3 frases fetes, que són les que trobareu amb negreta. Esperem que us agradi tant com ens ha agradat a nosaltres!


Redacció

Em vaig despertar i amb els ulls encara mig tancats vaig anar al lavabo a mirar-me el mirall. Aquell matí em veia molt inflada, així que no esmorzaria.

Em vaig vestir amb uns pantalons estrets i una dessuadora bastant gran que m’arribava fins a tapar-me les cuixes, la meva preferida. Em vaig maquillar amb presses ja que cada dia se m’enfosquien més les ulleres i hi estava més estona a tapar-me-les, però tot així encara em va quedar temps per fer uns quants abdominals abans de sortir de casa.

Tot anant cap a l’institut pensava que no té cap ni peus anar a un gimnàs pagant cada mes quan cremes prou calories caminant d’un lloc a l’altre i anant a córrer de tant en tant (això si controles l’alimentació, és clar). Vint-i-tres minuts després d’haver sortit de casa vaig arribar a l’institut, escoltant música per animar-me una mica.

Estava totalment immersa en la cançó quan el professor de química em va cridar l’atenció perquè em traguès els auriculars ja que ja era a dins l’institut. Quina manera d’aixafar-me la guitarra.

Després d’endreçar els auriculars i el mòbil a la motxilla em vaig anar a asseure per disposar-me a passar les sis hores de classe a la lluna pensant en les meves coses, com feia cada dia.

Em vaig asseure a esperar que arribés el professor corresponent, però en lloc d’això va entrar una noia jove i vaig suposar que ens venia a fer un taller o una xerrada. La noia va obrir una bossa i va començar a treure ingredients de menjar mentre explicava que faríem un taller de cuina. Ens va repartir el menjar a tots i quan vaig tenir els meus ingredients davant els vaig olorar. En aquell moment l’estómac se’m va remoure per la gana, tot recordant-me que el dia anterior no havia sopat ni dinat. Volia agafar alguna cosa i menjar-me-la però no podia, eren moltes calories, masses. L’estómac cada cop em rugia més però al mateix temps tenia ganes de vomitar. Havia de sortir d’allà. Em vaig aixecar per sortir de la classe mentre pensava alguna excusa però de cop em vaig trobar mirant el fusible del sostre des del terra, mentre tothom s’apropava a mi. Els ulls se’m van tancar lentament i recordo que per fi la meva panxa va callar.

Quan vaig tornar a obrir els ulls també veia un fusible, per aquest cop era de l’hospital. Vaig mirar al meu voltant i hi vaig veure els meus pares parlant amb un infermer. Aquest es va apropar i em va dir que m’havia desmaiat perquè no havia menjat res. Jo li vaig contestar que a la nit em trobava malament i havia vomitat, i va semblar que s’ho creia, així que em vaig tranquil·litzar. Després em vaig mirar a mi mateixa i vaig veure que m’havien posat sèrum, que segons recordava porta 1500 calories, així que vaig pensar que després hauria d’anar a córrer una estona. Després de parlar amb els infermers i metges me’n vaig anar tranquil·lament a casa preparant-me per tornar a l’endemà a l’institut i que tothom em mirés i parlés de la noia que s’havia desmaiat a classe.

L’endemà em vaig vestir amb un jersei gruixut que marcava una mica més la figura que la dessuadora de sempre, així que vaig haver de fer uns quants abdominals més dels habituals. Em vaig tornar a maquillar i abans de marxar em vaig emportar una mandarina, és perquè no em passés com el dia anterior. A l’arribar a la classe la professora em va demanar si ja em trobava millor, però ningú va semblar haver notat la meva absència o haver-se preocupat per mi. Això em va doldre més del que hauria volgut admetre, així que em va marxar la gana i vaig decidir no dinar aquell dia, tampoc.

Com que la meva mare dinava amb mi, vaig fer servir la tàctica de sempre; tallar i remenar el menjar, comentar que bo que li havia quedat, i anar-lo arraconant en un cantó del plat. I vaig seguir tallant, remenant i arraconant el menjar...mentre notava el regust amarg i la culpabilitat d’anar-me destruint a mi mateixa a poc a poc.

Gemma Batlle, 4t B